Armand López Rodríguez

Yo soy “Yo”Jo soc “Jo”I am “Me”

ReconstruyéndoseReconstruint-seReconstructing Oneself

AutoservicioAutoserveiSelf-service

Mis Doce DeseosEls meus Dotze DesitjosMy Twelve Wishes

Cartografía maternaCartografia maternaMaternal Cartography

← Volver← Tornar← Back

Yo soy “Yo”Jo soc “Jo”I am “Me”

Yo soy “Yo” investiga la relación entre percepción, identidad y conciencia a través de un dispositivo tecnológico que funciona como un espejo alterado. Mediante un sistema de cámara, proyección y procesamiento visual en tiempo real, la imagen del espectador se transforma progresivamente en una estructura de partículas en constante desaparición.

Jo soc “Jo” investiga la relació entre percepció, identitat i consciència a través d’un dispositiu tecnològic que funciona com un mirall alterat. Mitjançant un sistema de càmera, projecció i processament visual en temps real, la imatge de l’espectador es transforma progressivament en una estructura de partícules en desaparició constant.

I am “Me” investigates the relationship between perception, identity and consciousness through a technological device that functions as an altered mirror. Through a system of camera, projection and real-time visual processing, the viewer’s image is progressively transformed into a structure of particles in constant disappearance.

La obra propone una experiencia de autoobservación en la que la imagen corporal deja de presentarse como una forma estable para revelar su carácter transitorio. A través de esta transformación, el proyecto cuestiona hasta qué punto la identidad que reconocemos como “Yo” depende de la percepción del propio cuerpo y de las imágenes con las que nos identificamos, abriendo un espacio de reflexión sobre la construcción del yo, la conciencia y la naturaleza cambiante de la experiencia humana.

L’obra proposa una experiència d’autoobservació en què la imatge corporal deixa de presentar-se com una forma estable per revelar el seu caràcter transitori. A través d’aquesta transformació, el projecte qüestiona fins a quin punt la identitat que reconeixem com a “Jo” depèn de la percepció del propi cos i de les imatges amb què ens identifiquem, obrint un espai de reflexió sobre la construcció del jo, la consciència i la naturalesa canviant de l’experiència humana.

The work proposes an experience of self-observation in which the body image no longer appears as a stable form, but reveals its transient nature. Through this transformation, the project questions to what extent the identity we recognise as “I” depends on the perception of our own body and on the images with which we identify, opening a space for reflection on the construction of the self, consciousness and the changing nature of human experience.

2026
Instalación audiovisual interactiva2026
Instal·lació audiovisual interactiva2026
Interactive audiovisual installation

← Volver← Tornar← Back

ReconstruyéndoseReconstruint-seReconstructing Oneself

Reconstruyéndose reflexiona sobre los procesos de fragmentación y reconstrucción que intervienen en la construcción de la identidad. La obra se compone de placas de metacrilato intervenidas mediante incisiones realizadas a partir de fragmentos de mi propia huella dactilar. Estas marcas, iluminadas posteriormente, generan una imagen que solo puede percibirse con claridad desde una posición concreta frente a la pieza.

Reconstruint-se reflexiona sobre els processos de fragmentació i reconstrucció que intervenen en la construcció de la identitat. L’obra es compon de plaques de metacrilat intervingudes mitjançant incisions realitzades a partir de fragments de la meva pròpia empremta dactilar. Aquestes marques, il·luminades posteriorment, generen una imatge que només pot percebre’s amb claredat des d’una posició concreta davant de la peça.

Reconstructing Oneself reflects on the processes of fragmentation and reconstruction involved in the construction of identity. The work is composed of methacrylate plates intervened through incisions made from fragments of my own fingerprint. When illuminated, these marks generate an image that can only be clearly perceived from a specific position in front of the piece.

La obra plantea la posibilidad de reconstruir la identidad a partir de aquello que la ha fragmentado. Las heridas dejan de entenderse únicamente como rastros de ruptura para convertirse en elementos capaces de producir nuevas formas de reconocimiento. La fragmentación aparece así no como una pérdida definitiva, sino como parte de un proceso de transformación en el que la experiencia vivida puede ser observada, reinterpretada y resignificada.

L’obra planteja la possibilitat de reconstruir la identitat a partir d’allò que l’ha fragmentada. Les ferides deixen d’entendre’s únicament com a rastres de ruptura per convertir-se en elements capaços de produir noves formes de reconeixement. La fragmentació apareix així no com una pèrdua definitiva, sinó com a part d’un procés de transformació en què l’experiència viscuda pot ser observada, reinterpretada i resignificada.

The work proposes the possibility of reconstructing identity from that which has fragmented it. Wounds are no longer understood only as traces of rupture, but as elements capable of producing new forms of recognition. Fragmentation thus appears not as a definitive loss, but as part of a process of transformation in which lived experience can be observed, reinterpreted and resignified.

La experiencia de la obra requiere la participación activa del espectador. Para poder recomponer visualmente la huella, la persona debe desplazarse corporalmente frente a la pieza y reorganizar mentalmente los fragmentos que percibe. La identidad se presenta así como una construcción dinámica que se configura continuamente a través de la percepción y de la relación que establecemos con nuestra propia experiencia.

L’experiència de l’obra requereix la participació activa de l’espectador. Per poder recompondre visualment l’empremta, la persona ha de desplaçar-se corporalment davant de la peça i reorganitzar mentalment els fragments que percep. La identitat es presenta així com una construcció dinàmica que es configura contínuament a través de la percepció i de la relació que establim amb la nostra pròpia experiència.

The experience of the work requires the active participation of the viewer. In order to visually recompose the fingerprint, the person must move physically in front of the piece and mentally reorganise the fragments they perceive. Identity is presented as a dynamic construction that is continuously shaped through perception and through the relationship we establish with our own experience.

La herida adquiere también una función estructural dentro de la obra. Las incisiones realizadas sobre el metacrilato no destruyen la imagen, sino que la producen. La luz atraviesa las fracturas y las transforma en información visual, estableciendo una relación directa entre daño, transformación y posibilidad de reconstrucción. La pieza propone así una reflexión sobre la capacidad de integrar aquello que nos ha marcado para generar nuevas formas de comprendernos a nosotros mismos: agarrar los fragmentos que han herido mi identidad, resignificarlos y generar un nuevo Yo.

La ferida adquireix també una funció estructural dins de l’obra. Les incisions realitzades sobre el metacrilat no destrueixen la imatge, sinó que la produeixen. La llum travessa les fractures i les transforma en informació visual, establint una relació directa entre dany, transformació i possibilitat de reconstrucció. La peça proposa així una reflexió sobre la capacitat d’integrar allò que ens ha marcat per generar noves formes de comprendre’ns a nosaltres mateixos: agafar els fragments que han ferit la meva identitat, resignificar-los i generar un nou Jo.

The wound also acquires a structural function within the work. The incisions made on the methacrylate do not destroy the image; rather, they produce it. Light passes through the fractures and transforms them into visual information, establishing a direct relationship between damage, transformation and the possibility of reconstruction. The piece thus reflects on the capacity to integrate what has marked us in order to generate new ways of understanding ourselves: to hold the fragments that have wounded my identity, resignify them and generate a new I.

2024
Instalación2024
Instal·lació2024
Installation

← Volver← Tornar← Back

AutoservicioAutoserveiSelf-service

Autoservicio parte de una experiencia autobiográfica para reflexionar sobre cómo determinadas preguntas, juicios y expectativas formuladas durante la infancia participan en la construcción de la identidad. La instalación adopta la estética de un comedor de autoservicio: una pila de bandejas, un rótulo identificativo y una carta-menú invitan al público a servirse y ocupar temporalmente el lugar de quien recibe esos discursos.

Autoservei parteix d’una experiència autobiogràfica per reflexionar sobre com determinades preguntes, judicis i expectatives formulades durant la infància participen en la construcció de la identitat. La instal·lació adopta l’estètica d’un menjador d’autoservei: una pila de safates, un rètol identificatiu i una carta-menú conviden el públic a servir-se i ocupar temporalment el lloc de qui rep aquests discursos.

Self-service begins from an autobiographical experience to reflect on how certain questions, judgements and expectations formulated during childhood participate in the construction of identity. The installation adopts the aesthetics of a self-service canteen: a pile of trays, an identifying sign and a menu card invite the audience to serve themselves and temporarily occupy the place of the one receiving those discourses.

Sobre cada bandeja se dispone un mantel impreso con un laberinto en forma de cerebro rodeado de preguntas y afirmaciones habituales en los procesos de socialización infantil: «¿Por qué no puedes portarte bien?», «¿Quién te gusta más?», «¿Por qué estás llorando?» o «¿Qué vas a ser cuando seas grande?». Frases aparentemente cotidianas que, repetidas desde posiciones de autoridad adulta, pueden convertirse en el origen de creencias, conflictos internos y formas de autopercepción que acompañan al individuo durante años.

Sobre cada safata es disposa un estovalló imprès amb un laberint en forma de cervell envoltat de preguntes i afirmacions habituals en els processos de socialització infantil: «Per què no et pots portar bé?», «A qui estimes més?», «Per què plores?» o «Què vols ser quan siguis gran?». Frases aparentment quotidianes que, repetides des de posicions d’autoritat adulta, poden convertir-se en l’origen de creences, conflictes interns i formes d’autopercepció que acompanyen l’individu durant anys.

On each tray there is a printed placemat with a brain-shaped labyrinth surrounded by questions and statements commonly heard during childhood socialisation processes: “Why can’t you behave?”, “Who do you like more?”, “Why are you crying?” or “What are you going to be when you grow up?”. Apparently everyday phrases which, when repeated from positions of adult authority, can become the origin of beliefs, internal conflicts and forms of self-perception that accompany the individual for years.

Los participantes recorren e intervienen libremente el laberinto, compartiendo un espacio de observación colectiva donde cada persona puede reconocer las huellas que determinados discursos dejaron en su propia experiencia. La ausencia de salida en el recorrido alude a aquellos mecanismos psicológicos que se construyen en la infancia y que, una vez interiorizados, pueden convertirse en estructuras difíciles de identificar y transformar.

Els participants recorren i intervenen lliurement el laberint, compartint un espai d’observació col·lectiva on cada persona pot reconèixer les empremtes que determinats discursos van deixar en la seva pròpia experiència. L’absència de sortida en el recorregut al·ludeix a aquells mecanismes psicològics que es construeixen durant la infància i que, un cop interioritzats, poden convertir-se en estructures difícils d’identificar i transformar.

Participants freely move through and intervene in the labyrinth, sharing a space of collective observation where each person can recognise the traces that certain discourses left in their own experience. The absence of an exit in the path refers to those psychological mechanisms that are built during childhood and, once internalised, can become structures that are difficult to identify and transform.

Las respuestas, recorridos e intervenciones realizadas por el público son posteriormente recopiladas en una publicación diseñada como una carta de restaurante. Este archivo reúne las distintas experiencias generadas durante la activación de la obra, convirtiendo un proceso íntimo e individual en una reflexión compartida sobre la infancia, la construcción de la identidad y las formas en que aprendemos a relacionarnos con nosotros mismos.

Les respostes, recorreguts i intervencions realitzades pel públic són recopilades posteriorment en una publicació dissenyada com una carta de restaurant. Aquest arxiu reuneix les diferents experiències generades durant l’activació de l’obra, convertint un procés íntim i individual en una reflexió compartida sobre la infància, la construcció de la identitat i les formes en què aprenem a relacionar-nos amb nosaltres mateixos.

The answers, paths and interventions made by the audience are later compiled in a publication designed as a restaurant menu. This archive gathers the different experiences generated during the activation of the work, transforming an intimate and individual process into a shared reflection on childhood, the construction of identity and the ways in which we learn to relate to ourselves.

2024
Instalación performativa participativa2024
Instal·lació performativa participativa2024
Participatory performative installation

← Volver← Tornar← Back

Mis Doce DeseosEls meus Dotze DesitjosMy Twelve Wishes

Mis Doce Deseos parte de un recuerdo de infancia vinculado a un ritual que mi madre repetía cada fin de año. Escribíamos nuestros deseos en un papel para después quemarlos con una ciria, confiando en que aquello que nombrábamos pudiera llegar a cumplirse. La obra recupera ese recuerdo desde el presente para reflexionar sobre la relación entre memoria, deseo e identidad.

Els meus Dotze Desitjos parteix d’un record d’infància vinculat a un ritual que la meva mare repetia cada cap d’any. Escrivia els nostres desitjos en un paper per després cremar-los amb una espelma, confiant que allò que anomenàvem pogués arribar a complir-se. L’obra recupera aquest record des del present per reflexionar sobre la relació entre memòria, desig i identitat.

My Twelve Wishes begins from a childhood memory linked to a ritual my mother repeated every New Year’s Eve. We would write our wishes on a piece of paper and then burn them with a candle, trusting that what we had named might eventually come true. The work recovers this memory from the present in order to reflect on the relationship between memory, desire and identity.

La pieza nace de la necesidad de volver a escuchar la voz de aquel niño que formulaba sus deseos desde un contexto atravesado por la violencia, el miedo, la soledad y la incertidumbre. Frente a la imagen idealizada de la infancia, los deseos revelan necesidades profundamente ligadas al cuidado, la seguridad, la aceptación y la posibilidad de imaginar una vida diferente.

La peça neix de la necessitat de tornar a escoltar la veu d’aquell nen que formulava els seus desitjos des d’un context travessat per la violència, la por, la soledat i la incertesa. Davant de la imatge idealitzada de la infància, els desitjos revelen necessitats profundament lligades a la cura, la seguretat, l’acceptació i la possibilitat d’imaginar una vida diferent.

The piece arises from the need to listen again to the voice of that child who formulated his wishes from a context marked by violence, fear, loneliness and uncertainty. In contrast to an idealised image of childhood, the wishes reveal needs deeply connected to care, safety, acceptance and the possibility of imagining a different life.

La obra establece un diálogo entre pasado y presente, recuperando aquellos anhelos que nunca llegaron a cumplirse para otorgarles, por primera vez, la importancia que merecen. El acto de recordar se convierte así en un ejercicio de reconocimiento y reparación, donde la memoria deja de entenderse únicamente como un archivo del dolor para transformarse en un espacio desde el que resignificar la experiencia vivida.

L’obra estableix un diàleg entre passat i present, recuperant aquells anhels que mai no es van arribar a complir per atorgar-los, per primera vegada, la importància que mereixen. L’acte de recordar es converteix així en un exercici de reconeixement i reparació, on la memòria deixa d’entendre’s únicament com un arxiu del dolor per transformar-se en un espai des d’on resignificar l’experiència viscuda.

The work establishes a dialogue between past and present, recovering those longings that never came true in order to give them, for the first time, the importance they deserve. The act of remembering thus becomes an exercise in recognition and repair, where memory is no longer understood only as an archive of pain, but as a space from which lived experience can be resignified.

A mi madre, pero sobre todo a mí;

Voy a dejar constancia en este libro, guardar, conmemorar y rezar los anhelos que mi yo de la infancia siempre deseó.

Hoy les doy la importancia que realmente merecen.

Reconozco que siempre vas a formar parte de mi vida, pero ahora me dispongo a transformar esas memorias.

Te recuerdo pidiendo deseos de fin de año a los santos, en la fuente de San Felipe y Santiago, y luego quemándolos en las cirias.

Bueno, en realidad, me decías que se los pedías al universo. Yo realmente creo que los pedías a todo aquello que pensabas que podría escucharte.

Supongo que en tus deseos no pedías un presente ni un futuro sin violencia o maltratos para tus hijos, ni siquiera pedías cambiar...

Dudo mucho que pudieras cambiar.

Sea lo que fuera, se reflejaba en tus ojos que lo pedías con todo tu corazón.

A partir de hoy, me permito dar la importancia que realmente merecen mis deseos, con toda esa intención que, al menos, he aprendido de ti.

Los voy a enumerar, leer una y otra vez, y les daré el respeto y amor que se merecen.

Voy a cuidar de ellos.

1. Este año quiero que la mama se enfade menos y sea feliz.

2. Este año quiero dejar de portarme mal y ser bueno.

3. Este año quiero sacar mejores notas.

4. Este año quiero que dejen de dolerme la espalda.

5. Este año quiero que dejen de insultarme en clase.

6. Este año quiero levantarme por la mañana con ganas y no tardar tanto en salir de la cama.

7. Este año quiero hacer más deporte.

8. Este año quiero que me regalen más cómics.

9. Este año quiero ser más feliz.

10. Este año quiero tener más ropa y que no se rían más de mí.

11. Este año quiero que la familia no me pegue más y que los avis estén contentos.

12. Este año quiero dejar de pensar en no estar aquí nunca más.

A la meva mare, però sobretot a mi;

Deixaré constància en aquest llibre, guardaré, commemoraré i resaré els anhels que el meu jo de la infància sempre va desitjar.

Avui els dono la importància que realment mereixen.

Reconec que sempre formaràs part de la meva vida, però ara em disposo a transformar aquestes memòries.

Et recordo demanant desitjos de cap d’any als sants, a la font de Sant Felip i Santiago, i després cremant-los amb les espelmes.

Bé, en realitat, em deies que els demanaves a l’univers. Jo realment crec que els demanaves a tot allò que pensaves que et podia escoltar.

Suposo que en els teus desitjos no demanaves un present ni un futur sense violència o maltractaments per als teus fills, ni tan sols demanaves canviar...

Dubto molt que poguessis canviar.

Fos el que fos, es reflectia als teus ulls que ho demanaves amb tot el cor.

A partir d’avui, em permeto donar la importància que realment mereixen els meus desitjos, amb tota aquesta intenció que, almenys, he après de tu.

Els enumeraré, els llegiré una vegada i una altra, i els donaré el respecte i l’amor que mereixen.

En tindré cura.

1. Aquest any vull que la mama s’enfadi menys i sigui feliç.

2. Aquest any vull deixar de portar-me malament i ser bo.

3. Aquest any vull treure millors notes.

4. Aquest any vull que em deixi de fer mal l’esquena.

5. Aquest any vull que deixin d’insultar-me a classe.

6. Aquest any vull llevar-me al matí amb ganes i no trigar tant a sortir del llit.

7. Aquest any vull fer més esport.

8. Aquest any vull que em regalin més còmics.

9. Aquest any vull ser més feliç.

10. Aquest any vull tenir més roba i que no es riguin més de mi.

11. Aquest any vull que la família no em pegui més i que els avis estiguin contents.

12. Aquest any vull deixar de pensar a no ser aquí mai més.

To my mother, but above all to myself;

I am going to leave a record in this book, to preserve, commemorate and pray for the longings that my childhood self always wished for.

Today I give them the importance they truly deserve.

I recognise that you will always be part of my life, but now I am ready to transform those memories.

I remember you making New Year’s wishes to the saints, at the fountain of San Felipe and Santiago, and then burning them in the candles.

Well, in reality, you told me you were asking the universe. I honestly think you were asking anything you believed might listen to you.

I suppose that in your wishes you did not ask for a present or a future without violence or abuse for your children, nor did you even ask to change...

I very much doubt that you could change.

Whatever it was, I could see in your eyes that you asked for it with all your heart.

From today onwards, I allow myself to give my wishes the importance they truly deserve, with all that intention which, at least, I learned from you.

I am going to list them, read them over and over again, and give them the respect and love they deserve.

I am going to take care of them.

1. This year I want mum to get angry less and be happy.

2. This year I want to stop behaving badly and be good.

3. This year I want to get better grades.

4. This year I want my back to stop hurting.

5. This year I want them to stop insulting me at school.

6. This year I want to wake up in the morning wanting to get up and not take so long to get out of bed.

7. This year I want to do more sport.

8. This year I want to be given more comics.

9. This year I want to be happier.

10. This year I want to have more clothes and for them to stop laughing at me.

11. This year I want my family to stop hitting me and for my grandparents to be happy.

12. This year I want to stop thinking about not being here anymore.

2024
Libro de artista2024
Llibre d’artista2024
Artist's book

← Volver← Tornar← Back

Cartografía maternaCartografia maternaMaternal Cartography

Cartografía materna nace para hacer visible aquello que permanece oculto o fuera del campo consciente. Para ello, la obra se compone de dos negatoscopios médicos, apropiándose de un lenguaje vinculado al diagnóstico clínico para trasladarlo a un terreno psicológico, emocional y relacionado con los procesos de construcción de la identidad. El dispositivo deja así de utilizarse para observar el interior físico del cuerpo y pasa a funcionar como una herramienta de observación de la memoria, la herida y la identidad.

Cartografia materna neix per fer visible allò que roman ocult o fora del camp conscient. Per això, l’obra es compon de dos negatoscopis mèdics, apropiant-se d’un llenguatge vinculat al diagnòstic clínic per traslladar-lo a un terreny psicològic, emocional i relacionat amb els processos de construcció de la identitat. El dispositiu deixa així d’utilitzar-se per observar l’interior físic del cos i passa a funcionar com una eina d’observació de la memòria, la ferida i la identitat.

Maternal Cartography arises from the need to make visible what remains hidden or outside the conscious field. The work is composed of two medical light boxes, appropriating a language linked to clinical diagnosis and transferring it to a psychological and emotional terrain related to processes of identity construction. The device is no longer used to observe the physical interior of the body, but becomes a tool for observing memory, wounds and identity.

La luz funciona no únicamente como recurso visual, sino como mecanismo de revelación. Las imágenes iluminadas aparecen como restos fragmentarios de una experiencia que había permanecido reprimida y silenciada, permitiendo que determinados contenidos internos adquieran presencia material y puedan ser observados desde el exterior.

La llum funciona no únicament com a recurs visual, sinó com a mecanisme de revelació. Les imatges il·luminades apareixen com a restes fragmentàries d’una experiència que havia romàs reprimida i silenciada, permetent que determinats continguts interns adquireixin presència material i puguin ser observats des de l’exterior.

Light functions not only as a visual resource, but as a mechanism of revelation. The illuminated images appear as fragmentary remains of an experience that had remained repressed and silenced, allowing certain internal contents to acquire material presence and be observed from the outside.

En el negatoscopio de la derecha aparece una composición creada a partir de mi huella y la de mi madre. Todos los elementos que la conforman son fragmentos o reproducciones completas de ambas huellas, situadas en contacto unas con otras. La imagen resultante evoca una ecografía del embarazo, representando la importancia de la unión inseparable que caracteriza el vínculo materno.

En el negatoscopi de la dreta apareix una composició creada a partir de la meva empremta i la de la meva mare. Tots els elements que la conformen són fragments o reproduccions completes de totes dues empremtes, situades en contacte les unes amb les altres. La imatge resultant evoca una ecografia de l’embaràs, representant la importància de la unió inseparable que caracteritza el vincle matern.

In the light box on the right, there is a composition created from my fingerprint and my mother’s. All the elements that make it up are fragments or complete reproductions of both fingerprints, placed in contact with one another. The resulting image evokes an ultrasound scan, representing the importance of the inseparable union that characterises the maternal bond.

En el negatoscopio de la izquierda se presenta una placa diagnóstica de esa misma relación. Las imágenes que aparecen también están construidas a partir de fragmentos de ambas huellas y se acompañan de un texto que describe y analiza el dolor de haber crecido con una madre violenta e inestable, así como las huellas que determinados entornos de sufrimiento pueden dejar sobre la construcción de la identidad. Las huellas fragmentadas operan como rastros psicológicos de una memoria dañada, convirtiendo experiencias habitualmente silenciadas en algo visible y observable.

En el negatoscopi de l’esquerra es presenta una placa diagnòstica d’aquesta mateixa relació. Les imatges que hi apareixen també estan construïdes a partir de fragments de totes dues empremtes i s’acompanyen d’un text que descriu i analitza el dolor d’haver crescut amb una mare violenta i inestable, així com les empremtes que determinats entorns de sofriment poden deixar sobre la construcció de la identitat. Les empremtes fragmentades operen com a rastres psicològics d’una memòria danyada, convertint experiències habitualment silenciades en quelcom visible i observable.

In the light box on the left, a diagnostic plate of that same relationship is presented. The images are also constructed from fragments of both fingerprints and are accompanied by a text that describes and analyses the pain of growing up with a violent and unstable mother, as well as the traces that certain environments of suffering can leave on the construction of identity. The fragmented fingerprints operate as psychological traces of a damaged memory, turning experiences that are usually silenced into something visible and observable.

Se establece así un equilibrio entre las imágenes y sus significados que permite una transformación a través de la integración de conceptos aparentemente opuestos: unión y separación, amor y rechazo. La identidad aparece como una construcción atravesada por procesos de fragmentación, pero también por la posibilidad de integrar, resignificar y transformar la experiencia vivida.

S’estableix així un equilibri entre les imatges i els seus significats que permet una transformació a través de la integració de conceptes aparentment oposats: unió i separació, amor i rebuig. La identitat apareix com una construcció travessada per processos de fragmentació, però també per la possibilitat d’integrar, resignificar i transformar l’experiència viscuda.

A balance is thus established between the images and their meanings, allowing for a transformation through the integration of apparently opposing concepts: union and separation, love and rejection. Identity appears as a construction traversed by processes of fragmentation, but also by the possibility of integrating, resignifying and transforming lived experience.

2023
Instalación2023
Instal·lació2023
Installation

← Volver← Tornar← Back

Bio

Mi práctica artística investiga la identidad, la memoria y los procesos de transformación que configuran la experiencia humana. A través de instalaciones, dibujo, imagen y tecnologías audiovisuales, exploro cómo los relatos personales, los vínculos afectivos, las creencias y la percepción participan en la construcción de aquello que entendemos como “Yo”.

La meva pràctica artística investiga la identitat, la memòria i els processos de transformació que configuren l’experiència humana. A través d’instal·lacions, dibuix, imatge i tecnologies audiovisuals, exploro com els relats personals, els vincles afectius, les creences i la percepció participen en la construcció d’allò que entenem com a “Jo”.

My artistic practice investigates identity, memory, and the processes of transformation that shape human experience. Through installations, drawing, image-making, and audiovisual technologies, I explore how personal narratives, emotional bonds, beliefs, and perception participate in the construction of what we understand as the “Self”.

Partiendo en muchas ocasiones de experiencias autobiográficas, mi trabajo aborda cuestiones relacionadas con la reconstrucción personal, la vulnerabilidad y aquellos aspectos de la experiencia que habitualmente permanecen ocultos o silenciados. Entiendo el arte como una herramienta de observación e investigación desde la que generar preguntas sobre quiénes somos y cómo nos construimos.

Partint sovint d’experiències autobiogràfiques, el meu treball aborda qüestions relacionades amb la reconstrucció personal, la vulnerabilitat i aquells aspectes de l’experiència que habitualment romanen ocults o silenciats. Entenc l’art com una eina d’observació i investigació des de la qual generar preguntes sobre qui som i com ens construïm.

Often drawing from autobiographical experiences, my work addresses questions related to personal reconstruction, vulnerability, and those aspects of experience that usually remain hidden or silenced. I understand art as a tool for observation and research through which to generate questions about who we are and how we construct ourselves.

Soy graduado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona y he cursado el Máster en Creación de Arte para Videojuegos en la Universitat Pompeu Fabra y actualmente estoy cursando el Máster en Investigación y Producción Artística en la Universidad de Barcelona.

Soc graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i he cursat el Màster en Creació d’Art per a Videojocs a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment estic cursant el Màster en Investigació i Producció Artística a la Universitat de Barcelona.

I hold a Bachelor's degree in Fine Arts from the University of Barcelona and completed the Master's Degree in Video Game Art Creation at Pompeu Fabra University. I am currently pursuing the Master's Degree in Artistic Research and Production at the University of Barcelona.

armandlopezrodriguez@gmail.com

← Volver← Tornar← Back

ContactoContacteContact

armandlopezrodriguez@gmail.com

@armand_lr_